Lo 8 d’abril passat, l’Amassada nacionala votèt confòrma la lei relativa a la proteccion patrimoniala de las lengas regionalas e a lor promocion, dicha ara lei Molac, del nom del deputat breton que n’èra lo raportaire, Paul Molac (grop Libertats e Territòris).

Aquesta lei es istorica : dempuèi Deixonne en 1951, cap de lei èra venguda soslinhar l’importància de preservar nòstras lengas : es una primièra per la Vena Republica !

Paul Molac soslignèt qu’aquesta lei aviá per tòca d’afortir la proteccion, la visibilitat, la transmission de las lengas regionalas segon tres axes :

– Lo patrimòni : en complement de l’article 75-1 de 2008, la lei Molac reconeis l’apartenéncia de las lengas regionalas al patrimòni immaterial de França, en permetent, jos aqueste títol, lor salvagarda.

– La vida publica : en garantissant lo dreit de las collectivitats d’afichar las lengas regionalas dins l’espaci public, o la possibilitat d’utilizar de signes que lor son especifics.

– Dins l’ensenhament enfin, e mai que mai, amb la possibilitat alargada d’ensenhament immersiu dins lo public e, de biais general, una extension de l’ofèrta d’ensenhament de las lengas regionalas.

Plan de mèdias e estructuras an ja soslignat l’avançada istorica que constituís l’adopcion d’aquel tèxte :

Pin It on Pinterest

Share This