Amassada Generala

AG de l'IEO OPM - 25/03/2023

Lo 25 de març passat, la seccion regionala Occitania/Pirenèus-Mediterranèa de l’Institut d’Estudis Occitans faguèt son Amassada Generala. Aprèp 3 ans de desmaterializacion forçada, foguèt enfin l’escasença de tornar trapar qualques caras en viu, e pas vistas de longtemps.

Un pichon vintenat de personas i èran presentas, dins una sala de reünion de l’Ostal Occitan de Montpelhièr, e un cinquantenat de personas representadas. Per una represa, amai dins un contèxte social que complica los desplaçaments, nos anam pas plànher !

Retendrem la preséncia, la jornada tota, de Maximilien SAINT-CRICQ, cargat de mission de l’Ofici Public de la Lenga Occitana, ont s’ocupa especialament dels dorsièrs de l’IEO. Aquò va dins lo sens d’un refortiment de la relacion entre la ret IEO e l’establiment public.

Del temps de l’Amassada Generala al sens estricte, se presentèron e, per d’unes, se votèron (a l’unanimitat) los documents seguents :

S’elegiguèt puèi un novèl Conselh d’Administracion, amb çaquelà pauc de cambiaments per rapòrt a l’an passat : Marlène BONY, Léo CROS-HUMBERT, Marie-Josée DORY, Eric FRAJ, Emmanuel ISOPET, Jean-Marc LECLERCQ, Estelle MAZODIER, Gilbert MERCADIER, Daidièr MIR, Alan ROCH, Marc VIDAL, Xavier VIDAL, Annia WOLF.

Lo Conselh d’Administracion se recamparà rapidament per tal d’elegir un burèu novèl per l’associacion.

En fin d’amassada, se parlèt de la dificultat de d’unas associacions del malhum a tornar l’escòt a l’IEO Federal e de la reparticion de l’escotisson entre los diferents escalons, qu’es actualament subjècta a criticas. Se decidiguèt de metre en plaça una comission per tal de trabalhar sus un tèxte de proposicions que se legiriá e debatriá del temps de l’AG de l’IEO Federal, lo 23 d’abril venent a Rodés.

Escambi “Cossí socializar mai la lenga occitana ?”

AG de l'IEO OPM - 25/03/2023

De vèspre, tot lo monde (e qualques autres personas, de tant qu’èra obèrt al public) se tornèron recampar per un escambi a l’entorn de la socializacion de la lenga. Poguèrem comptar amb la preséncia de Benjamin ASSIÉ, conselhièr regional en carga de l’occitan e del catalan.

De contribucions escritas de personas desencusadas serviguèron de basa a la discussion (Léo CROS-HUMBERT, Emmanuel ISOPET, Danielle SARRAN, Marc VIDAL, Annia WOLF).

Se dreicèt, primièr, de constats comuns amb la manca actuala de visibilitat de la lenga, lo pauc de ligams amb la vida economica del país (es rare per exemple de trobar d’estagiaris de 3ena dins una estructura occitana amb d’emplegats), l’abséncia sensibla de volontat politica, lo nombre relativament bas de locutors, se nos fisam a l’enquèsta sociolingüistica menada recentament per l’OPLO. La meteissa enquèsta indicava tanben, e es un dels costats positius, que i a una demanda fòrta de la populacion cap a la lenga, un interès del public, mas qu’es pas seguit d’efèits. Costat positiu encara, lo monde d’Erau (mai que mai) presentèron d’exemples, d’iniciativas que coneisson e que permeton, a diferents nivèls, de socializar la lenga dins lor país (activitats de grope dins de bars, trabalh amb de mediatècas…)

Per plan de monde, la question dels lòcs (o lòcs d’usatge) es centrala, de lòcs que serián los d’una practica regulara de la lenga, d’una visibilitat, dobèrts, o perqué pas quitament de vertadièrs centres culturals. Per ara, los lòcs de visibilitat e d’existéncia de l’occitan dins l’espaci public son pas al nivèl. La proximitat sembla plan èsser una nocion essenciala, e es una nocion cultivada per las associacions que fan part de l’IEO a d’escalons locals.

D’intervenents insistiguèron suls mejans umans, actualament pas en capacitat de metre en plaça las accions que calriá, d’associacions amb plan d’activitats e un territòri a cobrir mai qu’ample se tròban amb un sol salariat. Parièrament, mancam de professionals formats, a la lenga per començar, mas tanben a un « quicòm mai » que la lenga, pensam als mèdias en particular. Es dificile de recrutar de monde per donar de corses en defòra de l’Educacion Nacionala.

D’unes veson dins l’occitanisme un biais de comunautat ja constituida. La tòca es de capitar de dobrir aquela comunautat. Aquò demanda sovent de cambiar de logica, de menar d’accions transversalas e partenarialas, de « sortir », en sabent que sus la talvera obtenèm de culturas melhoras. La multiplicacion dels apròchis (practicas coralas, toponimia, torisme, passejadas al rescontra de mestièrs del terrador, amainatjament del territòri, mercatica, produccion d’audios, premsa regionala) sembla necessària e en aquò los cèrcles locals son d’una importància capitala, es un trescatge del territòri que cal cultivar.

L’encargat de mission de l’OPLO senhalèt qu’un trabalh es a se menar sus la senhalizacion bilingüa especificament, los espleits seràn lèu disponibles, puèi als associatius de relaiar aquò al prèp de las collectivitats.

Benjamin Assié clavèt la discutida en donant sa posicion d’elegit : per el la question centrala es aquela del nombre de locutors, e vòl doncas concentrar los esfòrces sus aquò. Notèt que 30% de la populacion regionala ditz que vòl apréner l’occitan, e se ciblam sonque unes 10% representa ja 600 000 personas a las qualas calriá èsser en capacitat de dispensar un ensenhament. E lo demai (activitats culturalas…) seguiriá.

Un aperitiu cantat per claure la jornada

Aprèp aqueste moment de soscadissa collectiva intensa, nos recampèrem a l’entorn del gòt de l’amistat, amb los cants de la corala Nadalenca que ne fa partida la Marijo Dory ; la mercejam encara per aver bravament ajudat a la tenguda de la jornada dins de bonas condicions.

La corala Nadalenca

Pin It on Pinterest

Share This