L’institut d’Estudis Occitans d’Arièja édite Loís Delbòsc de Robert Dupont.

Robert Dupont vit sa retraite aux Bordes sur Arize en Ariège. Inséminateur de profession, il sillonne les campagnes et rencontre nombreuses personnes avec qui il échange souvenirs, anecdotes… en occitan. De ces histoires il en a tiré un livre : Barrejadís de la vida de ger où il raconte la vie d’autrefois dans nos campagnes, ses souvenirs, la guerre…

Il se remet rapidement à écrire un second livre, tout en occitan : Loís Delbòsc qui raconte la destinée d’un enfant sans famille pendant la seconde guerre mondiale. Une histoire touchante qui finit bien…

“Dempoish temps, Robèrt escriviá tèxtes en francés, mès alavetz, auriá volgut transméter sos racontes en occitan. Li diguèri qu’aviá la lenga e que jo, la podiái escríver; qu’a totis dus, benlèu, poiriám fèr quicòm? Me calguèc dus ans per le convéncer d’ensajar e encara dus almens per l’empachar de tot fèr passar pel francés. Mercés a l’ajuda de l’Olivièr, aquò balhèc son prumèr libre Barrejadís de la vida de ger, editat en 2017 per l’UDAC-Festilèze…” – Maria-Àngel Lagarda

“Le cas es qu’avèm aquí una istòria d’òmes -e de femnas-, d’amistats e d’amistat, d’amor tanplan. Prumièr, la d’un dròlle sense familha que ne tròba una; es aquel dròlle que ven le personatge principal del libre, l’eròi; le seguèm al cors de la sieu vida, del sieu país occitan, cunhat al pè dels Pirenèus, en Alemanha e tornar al sieu país, après aver viscut un flòc d’aventuras que reforcèren la sieu fe dins l’uman, sèque. Es qu’aquela umanitat embanha le raconte del començament a la fin…” – Patrici Pojada

Publication prévue pour juillet 2021. 288 pages. Illustrations de René Méric.
Prix de souscription : 15 € franco de port ou 12 € si retrait sur place ou dans un point de dépôt.
Prix de vente après souscription 18 € port en sus.
Fin de souscription : 30 juillet 2021

Pour souscrire, téléchargez et renvoyez le bulletin de souscription ci-dessous ou rendez-vous sur Helloasso.

“Las ombras alongadas abrigava le prat. Le tropèl s’èra esplandit. Angela, sietada al pè d’un frèishe, se botèc a brodar en pensant a Andrèu, la canha Parisa colcada al costat, le nas entrams las patas.
Angela estimava aqueras estonas de tranquillitat.
Ausissiá le cant dels grilhs, dels ausèths dins las brancas, le tremoladís de las fuelhas voludadas pel vent. Sentiá la flaina del bòsc, de la tèrra calcinada pel solelh d’estiu. Soscava a tot çò que la guèrra aviá deishat, a sas fiançalhas previstas per Nadal.
Un petit brut fasèc levar Parisa sus sas patas de debans. Las aurelhas quilhadas, viradas caps al bòsc, escotava. Un aute crit, la canha partic. Angela tanbens aviá ausit aqueth petit canhadís. Pensèc a un gai, que sap escarnir un flòc de cants d’ausèths. Parisa tornèc en remudant la cua. Se plantèc debans la pastora, coma s’aviá quicòm a li fèr sapier. Tres còps fasèc aqueth camin, le darrèr en jaupant.
Coma totis del campèstre, Angela sabiá plan que, se las bèstias saben pas parlar, se saben plan fèr comprénguer. Pausèc le sac de brodariá, prenguec le baston e segudèc Parisa. La paura filha ne tombèc de donolhs: debans era, al pè d’un agrèu, dins una vielha desca que li servissiá de brèç, un mainatjon cridava en voludant les braces. Demorèc atal una estona sense sapier çò que deviá fèr.
Justina, sa mair, la vesec arribar en córrent, en cridant coma brams de foliá.
Arribava pas a díser çò que venguiá de véser.”

Pin It on Pinterest

Share This